Enllaços

dimarts, 18 de desembre de 2018

Avenc Leia





Principio del formulario
El matí del desembre de 2016 vam decidir prospectar les rodalies de l'avenc de les Maleses, on estem treballant. Ja marxàvem d'allà quan a un company del grup li va cridar l'atenció la capritxosa forma de la roca, que semblava formar una minúscula bauma, albirant-se entre la vegetació. Va ser la curiositat, tan pròpia del col·lectiu espeleològic, la que va impulsar-lo a endinsar-se a través d'una cortina d'espinosos arítjols. Davant dels seus ulls va aparèixer una minúscula boca que no debia superar els 25 cm. Per la seva sorpresa, una oscil·lant teranyina evidenciava un corrent d'aire...

En aquell mateix moment vam començar un rudimentari procés de desobstrucció –sense més eines que un martell i dues cintes planes– que vam acabar de concloure el cap de setmana següent, aquest cop millor preparats. En entrar, ja vam adonar-nos que no estàvem davant d'una minsa cavitat. Vam començar a equipar el primer pou, que es manté aproximadament al voltant del metre d'amplada, i emprenem el viatge cap al desconegut. Més avall s'eixampla fins uns 6 metres, el que ens permetria un descens més fluid. Seguint davallant, vàrem passar de llarg un balconet que es troba al costat contralateral, doncs el nostre objectiu era fer cota i valorar en quina mena de cavitat ens trobàvem exactament.

Vam arribar a la base del pou. Érem a gairebé 60 m de profunditat. Llavors ens vam endur una agradable sorpresa... hi havia un petit forat que encendria encara més la nostra curiositat quan, en sondejar la seva fondària llançant una pedra, vam descobrir que encara baixava més!
Sense perdre més temps, es va decidir que apartaríem les pedres que obstaculitzaven el pas. Per llàstima, vam consensuar continuar la feina a la següent visita.

Quan va arribar el dia assenyalat, vam aterrar ràpidament al lloc on ho havíem deixat i ens vam posar a treballar sense interrupció. Un cop es va fer suficientment ample, vam poder accedir-hi. Un ressalt força estret, base del qual dóna lloc a un replà de sostre baix, ens presentà a la capçalera d'un pou que ràpidament s'eixampla, donant unes dimensions considerables que es conserven quasi fins la seva base, on amplia lleugerament la seva secció.

Emocionats, vam iniciar la davallada fins a la cota -102 m. Allà hi ha una curta galeria que porta fins a la capçalera d'un cul de sac. Al comprobar que encara baixava uns metres més, vàrem accedir per una estretor, a l'altra banda d'aquest pou cec, a una rampa molt enfangada i de poca alçada. Aquesta condueix, després de superar un petit ressalt, a la cota màxima d'aquest nou avenc (-110 m), lloc en el qual hi ha un petit embut que actua d'engollidor. Té una fondària d'uns 70 cm i 20 cm d'ample.
L'aire aquí sovint està enrarit.

En visites posteriors, descobriríem que una galeria ascendent, just abans de que el primer pou prengui amplada, dóna lloc a una petita sala. Aquí alhora es troba la capçalera d'un pou de -8 m que encadena amb un altre. Aquest ens deixa a la base d'un on remunta una xemeneia i hi ha una estreta connexió amb el pou principal.

La troballa va ocórrer sols tres dies després de que la filla del germà bessó del company que va trobar la boca naixés. Com que la nadona es diu Leia, va voler fer-li un bonic regal de benvinguda a la vida posant-li el seu nom a l'avenc.

Tot i que no hem acabat les tasques d'exploració hem decidit que ja era hora de publicar aquesta interessant cavitat, que, per cert, podria ostentar el títol de ser l'avenc de més de 100 metres de profunditat més proper al mar de tota Catalunya!

No deien que al Garraf ja estava tot explorat?











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.